Dins de la sinestèsia, hi ha diverses manifestacions com ja hem esmentat. Resulta especialment particular el cas del compositor rus Alexander Sriabin, qui es va vore molt influït per la seua habilitat sinestèsica en la seua obra musical. La seua virtut principal va ser associar tonalitats amb colors determinats. El seu sistema de colors, a diferència de la majoria de les experiències sinestèsiques s’ordena segons el cercle de cinquenes, basat en el sistema de Isaac Newton.
Scriabin no reconeixia diferències entre una tonalitat major i altra menor amb el mateix nom.
D’altra banda, Mozart va registrar el to “Fa” (F) en el color groc.
En l’autobiografia, Recoleccions, Sergei Rachmaninoff va incloure una conversa que va tindre amb Scriabin i Rimsky-Korsakov. Rachmaninogg es va sorprendre quan va vore que l’associació de notes i colors era la mateixa en els dos. No obstant això, després de nombrosos estudis va aconseguir adonar-se de que Scriabin asociaba un Mi bemol amb el púrpura i Korsakov amb el blau.
0 comentaris on "Sinestèsia musical"
Publica un comentari a l'entrada