BLOC I PRESENTACIÓ
Temps Parcial: 0.30? / Temps Total: 0.30?
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista 01?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
Bon dia i benvinguts a la quarta emissió de l'alumnat de l'IES La Plana de l'optativa de 1r de batxillerat: Valencià llengua i imatge en el programa "Avui toca... ràdio". Salutacions de Dionís Torralba.
CARLA (LOCUTOR 2)
I de Carla Llorens. En aquest programa tractarem diversos temes d'interès per als jóvens, com ara el sexe, les xarxes socials i la música, entre altres. Tindrem enquestes, entrevistes, reportatges, audicions musicals i més coses.
BLOC II RELACIONS SEXUALS
Temps Parcial: ? minuts / Temps Total: ?
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista 02?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
En primer lloc, començaran parlant les nostres companyes Clàudia i Eva, que presenten els resultats d'una enquesta sobre les relacions sexuals entre els jóvens.
CLAUDIA (LOCUTORA 3)
Hola, bon dia! La meua companya Eva i jo anem a parlar-vos sobre una enquesta relacionada amb el sexe. Quins temes hem tractat, Eva?
EVA (LOCUTORA 4)
Hola, Claudia! La nostra enquesta esta composta per set preguntes relacionades amb la sexualitat, prevenció, freqüència... i també hem destacat una nova investigació que s'està fent per evitar els embarassos no desitjats.
CLAUDIA (LOCUTORA 3)
Una de les coses que més m'han cridat l'atenció es que tant el xics com les xiques no solen parlar amb els seues pares sobre sexe. Tan sols el 18% no s'avergonyeixen de parlar d'aquest tema amb els familiars.
EVA (LOCUTORA 4)
Quan vam preguntar quin tipus d'anticonceptius utilitzaven ens va sorprendre que hi ha un 4% que no sol utilitzar cap mètode preventiu, una cossa impensable, ja que en l'actualitat s'ha fet molt èmfasi en aquest tema.
CLAUDIA (LOCUTORA 3)
Eva tu sabies que s'esta creant una nova píndola anticonceptiva masculina? Aquesta impedeix que l'esperma sobrevisca dins de l'úter sense necessitat de recórrer a hormones.
EVA (LOCUTORA 4)
Si que ho havia llegit, si. Em pareix molt bona idea, però hi ha un 56% de persones que pensen que no tindrà èxit. Sols un 39% de xics diuen que se la prendrien.
CLAUDIA (LOCUTORA 3)
I mes de la mitat de xiques, concretament un 60%, diuen que no es fiarien de que se la prengueren les seues parelles. Per això l'anticonceptiu mes emprat en la societat es el preservatiu masculí amb un 61%.
EVA (LOCUTORA 4)
Nosaltres ja hem acabat de presentar-vos el nostre treball, esperem que vos hage servit per a conèixer millor la nostra societat jove en aquest tema i per a millorar-la.
CLAUDIA (LOCUTORA 3)
Moltes gracies per la vostra companyia, esperem que vos hage sigut meno, entretingut i productiu.
CARLA (LOCUTORA 2)
Moltes gràcies pel vostre temps! Tindrem en compte els resultats del vostre treball.
BLOC III LES XARXES SOCIALS. LA GENERACIÓ BÚNQUER
Temps Parcial: _____ / Temps Total: ________
COMENÇA LA SINTONIA CD _______ Pista _______
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
Ara, Marina i Rocío tractaran una sèrie de temes relacionats amb el món d’Internet.
MARINA(LOCUTORA 5)
Hola! Així és, Dionís.
ROCÍO(LOCUTORA 6)
Bé, els joves passen moltes hores davant de l’ordinador, la qual cosa pot produir addicció. Ens estem referint a la generació búnquer.
MARINA(LOCUTORA 5)
Podríem dir que pertanyen a la generació búnquer tots aquells adolescents que passen enfront de l’ordinador i de la televisió la major part del seu temps lliure. Sense adonar-se, aquests joves s’aïllen de la seua família i amics.
ROCÍO(LOCUTORA 6)
No obstant això, aquest problema té solució. La forma més efectiva per a eliminar l’addicció consisteix a allunyar temporalment la persona afectada dels elements additius; sempre amb la ajuda d’un psicòleg.
CARLA (LOCUTOR 2)
Aquest problema és molt greu. I, què fan tant de temps a l'ordinador?
MARINA(LOCUTORA 5)
Internet ens ofereix un gran ventall de possibilitats. Una d'elles són les xarxes socials. Solament el 2,6% dels adolescents enquestats no estan registrats en cap xarxa social.
ROCÍO(LOCUTORA 6)
Les xarxes socials més utilitzades són Tuenti, Facebook i Twitter. L'única diferència entre Tuenti i Facebook és que Tuenti és una pàgina espanyola, mentre que Facebook és internacional. D'altra banda Twitter és una web de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text curts.
MARINA(LOCUTORA 5)
Quant al temps dedicat a les xarxes socials, la diferència entre xics i xiques es fa visible. Mentre que el 33,3% dels xics empren entre 30 minuts i una hora en aquestes xarxes, el 37,5 % de les xiques superen les dues hores diàries.
ROCÍO(LOCUTORA 6)
Un 85,5% dels adolescents utilitzen aquestes pàgines per a mantindre el contacte amb els amics. Un 21% les utilitzen per a fer noves amistats. Un 5,2% tenen com objectiu trobar parella i un 6,6% empren les xarxes socials per a jugar. Encara que una minoria opina que les xarxes socials no són útils, una gran part dels adolescents pensen que sí ho són.
MARINA(LOCUTORA 5)
Malgrat la seua utilitat, aquestes xarxes poden posar en perill als seus usuaris. Aquesta opinió és compartida per el 55% dels enquestats. Els adolescents són conscients dels perills de les xarxes socials, per això, un 87% prefereixen no donar dades personals. Només un 21% agrega gent que no coneix.
ROCÍO(LOCUTORA 6)
Una minoria d'un 22% assegura que les xarxes socials els han causat problemes en la seua vida diària. Aquest es un dels motius perquè els adolescents cancel•len els seus comptes; altres són l'avorriment o lo pèrdua d'interès per les xarxes socials. Bé, això ha sigut tot per la nostra part. Esperem que us haja paregut interessant.
CARLA(LOCUTOR 2)
Moltes gràcies. Realment és una informació molt completa i útil.
BLOC IV ENTREVISTA A NOELA LOPEZ
Temps Parcial: __________ / Temps Total: _______
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista ?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
Bé, i després d'açò, escoltarem als nostres companys David Archilés i Rebeca Castell, que ens llegiran una entrevista que han realitzat a un del pilars fonamentals de la selecció juvenil espanyola d'handbol, com és Noelia Lopez
DAVID (LOCUTOR 7)
Quan va començar la teua carrera de jugadora d'handbol, i per què?
REBECA (LOCUTORA 8)
Vaig començar quan anava a 6é de primària, perquè veia jugar a la meua germana i m'agradava.
DAVID (LOCUTOR 7)
P. Te'n recordes del teu primer partit important en l'handbol?
REBECA (LOCUTORA 8)
Sí, era el primer any que jugàvem en la lliga de rendiment i vam passar a l'autonòmic.
DAVID (LOCUTOR 7)
P.- Alguna vegada has aconseguit un premi individual?
REBECA (LOCUTORA 8)
Vaig rebre el premi a la millor jugadora de Maia, millor jugadora de l’intersector, millor lateral dreta del BMCastelló i màxima golejadora del torneig escandibèric.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- Creus que en la teua carrera com a jugadora d'handbol podries arribar a ser una jugadora professional?
REBECA (LOCUTORA 8)
Jo crec que sí que podria aplegar, amb molt esforç i sacrifici, es el meu somni.
DAVID (LOCUTOR 7)
P.Amb el teu equip, que és el màxim que has pogut aconseguir?
REBECA (LOCUTORA 8)
Subcampiones de Espanya per dues vegades consecutives.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- La selecció valenciana d'handbol t'ha seleccionat alguna vegada?
REBECA (LOCUTORA 8)
Me va seleccionar quan era infantil de segon any, fins ara.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- Que has pogut aconseguir amb la selecció valenciana?
REBECA (LOCUTORA 8)
Vam ser les primeres d'Espanya, després vam quedar les terceres i l'últim any vam quedar sisenes.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- Quan vas a la selecció fas relació amb les companyes de altres equips? O, en canvi, te distancies per el fet de ser rivals moltes vegades?
REBECA (LOCUTORA 8)
Per suposat, es una de les millors coses d'anar a la selecció. Quan estem juntes mai hi ha rivalitat.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- La selecció nacional te cride l'atenció? Has anat alguna vegada?
REBECA (LOCUTORA 8)
Me crida moltíssim la atenció. Tinc moltes ganes de seguir anant.
DAVID (LOCUTOR 7)
P- Quan has anat a la selecció es nota la diferencia de nivell amb altres països?
REBECA (LOCUTORA 8)
N'hi ha molta diferencia amb les altres seleccions a la hora de jugar, però la competitivitat en la lliga espanyola és més alta
DAVID (LOCUTOR 7)
P- Com qualificaries l'últim torneig que has disputat amb la selecció?
REBECA (LOCUTORA 8)
Com a resultat no ha anat molt bé, perquè hem quedat les 4 de 5, va ser en canàries i vaig rebre un premi individual. Espere que ara en el torneig mediterrani vaja millor.
.
CARLA (LOCUTORA 2)
Gràcies per aquesta informació, ara ja coneixem com és un pilar fonamental de la selecció juvenil espanyola d'handbol.
BLOC V LA POLÈMICA TAURINA
Temps Parcial: ______ / Temps Total: ______
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista ?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
Tot seguit, Joaquín Montesinos i Pedro Vieco ens aportaran informació sobre la polèmica taurina.
JOAQUÍN (LOCUTOR 9)
Hola a tots. Sí, anem a parlar sobre la polèmica taurina, sens dubte un tema molt complicat. Per a començar, el bous no son ningú esport, sinó una barreja d'art, ball i "virilitat" és a dir, masclisme. No és argument el que hi haja coses més cruels que açò; aleshores l'estima i el respecte no es demostren per mitjà de la tortura. A més, que una tradició continga diversos aspectes no disminueix la seva crueltat. Hi ha alternatives inofensives per a una descàrrega de tensió, com l'esport, que eviten el patiment animal. Els bous simbolitzen la lluita religiosa entre el bé i el mal. El bou representa el mal, però aquest no és motiu per considerar-lo solament un símbol. A continuació, Pedro ens explicarà per què ell creu que no s'haurien de prohibir.
PEDRO (LOCUTOR 10)
Des del meu punt de vista aquest tema és molt delicat de parlar, ja que es pot mirar des de diferents perspectives.
Amb la informació que he llegit, he vist per televisió i que m'han comentat, us vaig a explicar aquesta polèmica.
No sols ha arribat la polèmica al carrer, també al parlament Català que ha prohibit els bous a la Comunitat Catalana per mitjà de la llei del patrimoni històric artístic. Tot això no està ben vist per la gent i el govern.
Els bous són un patrimoni cultural únic al món, prohibir la mort dels bous en les places seria trencar segles de tradició.
S'ha de defendre que el bous formen part de la nostra cultura, i seria menysprear aquest component tant especial de les nostres festes, ja que les corregudes no es veuen com un esport, sinó como una mescla d'art i superació de l'home. A més a més en molts pobles de les nostres comarques, no se entendrien les festes locals sense les diferents manifestacions del bou al carrer.
CARLA (LOCUTORA 2)
Un tema molt polèmic, sens dubte.
BLOC VI LES DROGUES
Temps Parcial: _______/ Temps Total: _____
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista ?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
A continuació, Sara i Andrea ens parlaran sobre el tabac, l'alcohol…És a dir, les drogues en general.
ANDREA (LOCUTORA 11)
Hola, bon dia, sóc Andrea Clausell i us vaig a comentar una enquesta que vam passar fa unes setmanes entre els nostres amics i amigues que tenen de 15 a 20 anys.
SARA (LOCUTORA 12)
Hola, bon dia sóc Sara Paulo i avui parlaré sobre el consum del tabac, l'alcohol i les drogues de les xiques de l'actualitat .
ANDREA (LOCUTORA 11)
Vam fer un buidatge de les enquestes que vam passar als xics i a les xiques,jo parlaré del buidatge dels xics on la majoria dels enquestats tenien sobre els 16 anys i eren estudiants, actualment, hi ha molts pocs llocs on es pot fumar i aquest mes, s'han ficat unes lleis en vigència que prohibeixen fumar en bars i restaurants, es a dir que no hi hauran distincions, un fumador no podrà fumar on vulgui. La majoria dels pares dels enquestats i els mateixos enquestats, fumaven habitualment ja que els pares lis deixaven perquè la majoria dels pares fumaven, alguns dels nostres companys pensen que a part de perdre molts diners per la pujada del tabac, no podran fumar on vulguin. Els seus primers cigarrets, se'ls van fumar als 11 anys i en estranyes ocasions, van fumar a partir dels 13 anys.
SARA (LOCUTORA 12)
La majoria de xiques ha provat el seu primer cigarret als 13-14 anys i la majoria fumen habitualment, encara que de vegades el seus pares no ho sapien o ho saben però no els pareix bé.
ANDREA (LOCUTORA 11)
Quan els xics ixen de festa, cauen en l'hàbit de consumir alcohol ja que un 64% bevia alcohol habitualment (una o dues vegades al mes) i un 77% dels pares d'aquestos bevedors habituals ho sabien.
SARA (LOCUTORA 12)
Quan aquestes ixen de festa,
l'alcohol és un altre tema que influeix en la societat, en general les xiques abusen tant bevent com els xics, de moment no hi ha que preocupar-nos perquè només un 30% consumeix alcohol habitualment però el altre 70% en consumeix cada cap de setmana en el anomenat "botelló" o sinó només alguna vegada i açò de moment no es preocupant mentre que no s'eleve la xifra.
ANDREA (LOCUTORA 11)
En l'apartat de les drogues, una gran part dels adolescents ha provat algun tipus de drogues, el que han provat són: els porros, la cocaïna, el speed i l'extasi. A pesar d'haver consumit eixos tipus de drogues dures, només un 17% de la població s'enganxa a eixe tipus de drogues i el que consumeixen habitualment, son els porros.
SARA (LOCUTORA 12)
Finalment vaig a parlar sobre les drogues. Les xiques no solen consumir tantes drogues com els xics, només un 15% o 20% consumeix alguna droga habitualment i quasi sempre solen ser drogues blanes com per exemple porros.
ANDREA (LOCUTORA 11)
Als enquestats, els vam preguntar quines conseqüències por tindre l'abús de les drogues i ens van dir: mort, malalties i pèrdua de memòria. També els qüestionarem per què el tabac i les drogues són substàncies acceptades legalment i la majoria dels enquestats van contestar: perquè donen diners a l'Estat.
SARA (LOCUTORA 12)
Però la verdadera realitat s'amaga darrere de tot açò, darrere de les festes, les risses, els amics...i sempre hi busquem la mateixa solució: "tranquil que jo controle.." o com per exemple també diem "per un dia que ho faça no hi passa res..." però el abús de tot açò pot causar grans d'anys cerebrals o inclús pot causar-te la mort.
CARLA (LOCUTOR 2)
Gràcies Andrea i Sara_____________________________
BLOC VII GRUPS MUSICALS VALENCIANS
Temps Parcial: _________ / Temps Total: ____________
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista ?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA LA LOCUTORA 5
MARINA (LOCUTORA 5)
A continuació, Maria Serra, Dionís i Carla ens parlaran sobre els grups musicals valencians.
MARIA SERRA (LOCUTORA 13)
Hola bon dia, sóc Maria Serra i vaig a presentar-vos el grup de música, Orxata Sound System. És un dels col•lectius musicals més inusuals de l’escena electrònica actual. Nascut el 2003 a la ciutat de València, es caracteritza per la combinació de la música electrònica, des de l’electro, drum&bass fins al ragga o hip hop, afegint sons tradicionals valencians. El grup està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista, un DJ i un programador.
(SONA LA CANÇÓ DURANT 2 MINUTS APROXIMADAMENT)
DIONÍS (LOCUTOR 14)
El grup jo he elegit s'anomena la Gossa Sorda. La Gossa Sorda és una agrupació musical valenciana formada al 1999 a Alacant. Fan una barreja entre rock, punk, reggae i ska amb lletres mols fortes i crítiques amb el sistema, el qual atrau als joves valencians. També utilitzen instruments del folklore valencià com la dolçaina.
En 2000 van presentar la seva primera maqueta "La Gossa esta que bossa", amb la qual van guanyar el concurs de Rock en Valencià del consell de la joventut. A partir d’ací, amb l’àlbum "Vigila", comencen a fer concerts en altres localitats valencianes amb un èxit important.
(SONA LA CANÇÓ DURANT 2 MINUTS APROXIMADAMENT)
CARLA (LOCUTORA 15)
Eh, el grup que jo he escollit és millor que els votres dos! Obrint Pas és un grup valencià. El seu estil és una barreja de reggae, rock, ska i hardcore amb un to de música tradicional que li dona la dolçaina. En les seues lletres predominen temes diversos però els que més destaquen són la denuncia social, la solidaritat i la defensa de la pròpia identitat cultural i lingüística. El grup es va formar a l'any 1993. Es va donar a conèixer gràcies al festival Tirant de Rock en el qual van guanyar i a partir d'eixe moment van fer dues maquetes i van participar per diversos concursos i festival que van ajudar a consolidar la seua música. I fa tres anys van publicar el disc de Benvingut al paradís.
(SONA LA CANÇÓ DURANT 2 MINUTS APROXIMADAMENT)
MARINA (LOCUTORA 5)
Ara parlaran de tots els llocs que han recorregut estos tres grups de música per Espanya i pel món.
MARIA SERRA (LOCUTORA 13)
Orxata Sound System ha actuat per la major part del territori de parla catalana i han fet gires per Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i el Marroc. Des del 2003 vénen publicant tots els seus treballs a Internet i són un dels primers grups en escriure les seues lletres de forma col•laborativa a través d’una web, guanyant nombrosos premis pel seu àlbum, Orxata Sound System s’enfronta a un futur prometedor
DIONÍS(LOCUTOR 14)
L'Heretgira fou una gira del grup "La Gossa Sorda", la qual recorre localitats de la costa mediterrània com Elx, Figueres, Mataró, Calp, Barcelona, Badalona, Sueca, Onda.. i altres localitats del nord de la península com Bilbao. L'Heretgira començà el 7 de maig a Elx i acabà a l’u de desembre a la sala Apolo de Barcelona.
CARLA(LOCUTORA 15)
La seua gira de Obrint Pas va començar a Burjassot. Van fer concerts per llocs com les Balears, Catalunya, Galicia i la Comunitat Valenciana, a entre ells a Castelló, a Benlloch, al festival del Feslloch amb la participació d'uns altres grups de música valenciana. I acabaran la gira el set de maig a Tokio..
MARINA (LOCUTORA 5)
Moltes gràcies pel vostre reportatge, xics.
BLOC VIII MÚSICA EN DIRECTE
Temps Parcial: _________ / Temps Total: ____________
COMENÇA LA SINTONIA CD ? Pista ?
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA LA LOCUTORA 2
CARLA (LOCUTORA 2)
En l'edició d'enguany ens hem superat. A continuació, Dionís ens interpretarà en directe la cançó ___________
MARINA (LOCUTORA 5)
Aquesta interpretació ha estat realment molt bé!
BLOC IX COMIAT
Temps Parcial: 30 segons / Temps Total: 30 minuts
COMENÇA LA SINTONIA CD Enderrock Pista 01
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ PARLA LA LOCUTORA 2
CARLA (LOCUTORA 2)
I després d'aquesta fantàstica interpretació musical...
MARINA (LOCUTORA 5)
Ja només ens queda agrair als Departaments de Valencià de l'IES La Plana, a l'Assessoria Didàctica per a l'Ensenyament en Valencià i a la Universitat Jaume I que ens hagen donat l'oportunitat de fer ràdio.
CARLA (LOCUTORA 2)
Gràcies per escoltar-nos. Fins a una altra, amics i amigues!
MARINA/DIONÍS (LOCUTOR 1/5)
Fins a una altra!