La sinestèsia

Segurament la majoria no heu escoltat mai parlar sobre la sinestèsia. Moltes persones que l’experimenten no són conscients de que la seua experiència és única i fascinant. Sinestèsia és una paraula de procedència grega: "sin" significa unió i "estèsia" significa sensació, és a dir, unió de sensacions.

Aquest fenomen no és molt freqüent, ja que no més afecta a un 4% de la población. Podem considerar una experiència sinestèsica quan un estímul en una modalitat sensorial, per exemple una nota musical, una melodia o una paraula, activa una sensació que correspon a altra modalitat sensorial com el gust o l’olfacte.

Existeixen una gran quantitat de combinacions de sensacions de les diferents modalitats sensorials, incloent les que es troven dins d’una mateixa modalitat. Així doncs, per una persona sinestèsica, escoltar la nota musical “la” li provoca una experiència sensorial de color púrpura, mentre que para altre, una melodía pot produïrle un sabor a formatge.

No obstant això, és important no confondre la sinestesia amb altre tipus d’associacions com la de la paraula Nadal amb el color blanc de la neu, els sabors típics d’aquesta festa i el so de les nadales; la paraula esperança està vinculada al color verd. Això no és sinestesia.

En molts casos, les persones descobreixen per casualitat que experimenten la sinestesia, després de creure durant molts anys que totes les persones tenim experiències sensorials similars. Molts l’oculten per evitar ser tractats com persones estranyes marginals.

Hui dia sabem que molts artistes van ser o són sinestetes. Per exemple, Vasili Kandinsky, el pintor rus, tenia experiències sinestèsiques en què combinava música i color.