Contemplant el recorregut de cada gota que queia sobre el impenetrable vidre em vaig adonar del que bonica que podia arribar a ser aquella pluja fina que castigava la ciutat. Fet que em va portar a pensar com de bell és allò que percep l'ull humà. Però més bonic i encantador és el que aquest no és capaç d'albirar, ja que és en l'ocult, a l'imaginari on realment resideix la veritable bellesa.
L'ésser humà ha estat creat per viure i per observar un món ple de colors i contrastos, però, també ha estat creat per a somiar amb paradisos inabastables i delectar cervell i vista amb allò que no aconseguim descobrir.
I és que encara avui aconseguisc recordar els innombrables capítols de la meva longeva vida en els que he viscut somiant, en els que he somiat desperta per evadir-me d'allò que em preocupava. Qui no ha somniat mai amb aquest món feliç, ple de normes sense sentit, al nostre gust, allunyat de qualsevol complicació? I què em dieu d'aquest somni que tota xiqueta ha tingut en la seua infància de convertir-se en la més bella princesa del seu regne imaginari, habitat per curiosos enans o per criatures de tota mena, d'allò més pintorescs?
Però sens dubte, la imaginació va més enllà de tota frontera, la imaginació de l'ésser humà somia solcar els cels lliurement, comptant només amb el seu propi cos, desafiant les lleis de la física i a tot allò que es pot comprovar mitjançant matemàtica pura.
A dia d'avui, continue sent la mateixa xiqueta il·lusa tancada en un cos vell i desgastat, però amb la mateixa mentalitat d'abans, mentalitat ingènua, utòpica i altres paraules que contradiuen el significat del vocable "realista". Sempre he mantingut el mateix somni, retingut amb clau com aquell pirata que amaga el seu dessitjat tresor.
Si us pregunteu quin és el meu somni, la resposta rau en el mateix cel que avui està plorant. Allà, a dalt, com pintades amb un pinzell de ventall, a grans trets, resideixen els núvols, cossos aparentment esponjosos i alhora eteris. Sempre he volgut posar un peu amb fermesa sobre elles i caminar sense rumb, saltar de tant en tant d'un nimbe a un altre i palpar suaument amb el rovell del dit índex el tacte d'aquesta superfície vaporosa i aparentment inabastable, per, finalment reclinar el meu tors sobre ella i endinsar-me en un lleuger somni.
No demane més, ni demane menys, només demane poder seguir somiant, només demane seguir imaginant assolir allò que desitjo, ja que és més pobre el fet de no somiar que el fet de viure una vida esperant que aquest somni es complisca.
Espere que us agrade!
0 comentaris on "Relat meu~~"
Publica un comentari a l'entrada