Víctor Català

Víctor Català no més fou el pseudonim, sota el qual es trobava Caterina Albert i Paradís, pseudonim ficat per ocultar el seu sexe, ja que en aquella època hi havia una gran discriminació cap a les dones. Va nàixer el 11 de septembre de 1869, en L'Escala, Alt Empurdà, Catalunya, filla d'advocat i polític Lluis Albert i Parareda i de Maria dels Dolors i Farrés, donant-se la circustància de que Caterina foy la primera filla que va sobreviure, després vingueren els seus dos germans Martí i Amèlia.

Caterina era de caràcter inquiet i estudiós i molt joveneta van començar a despuntar en ella dots artístics, ja que va començar a dibuixar i a pintar quasi d'amagades fins que el seu pare es va adonar i li va posar un professor particular. L'escriptura va ser paral·lela a aqueix brot artístic, inclinació heretada d'una mare que escrivia poesia, i així, als catorze anys, Caterina, lectora omnívora i subscrita a la revista La Renaixença, va escriure Parricidi, una obra impròpia, per la seua temàtica, per a haver eixit d'una ment tan jove.

No obstant aixó, aquest va ser el seu segell literari; les seues obres mai van ser ni, el que s'ha donat a cridar, femenines, al provenir d'una dona, sempre van ser aspres i estripades, i fins i tot cruels, un motiu més que li va obligar a adoptar aqueix pseudònim masculí .

Quan tenia vint anys va morir el seu pare i llavors Caterina es va convertir en el cap de família. En 1898 va començar la seua carrera literària de manera pública al ser premiada en els Jocs Florals d'Olot amb el monòleg La infanticida i el poema El llibre nou.

Entre 1904 i 1905 va escriure la seua obra més famosa i que coneixerà traduccions al castellà, francès, alemany i italià, Solitud, una novel·la en la qual la solitud dels seus personatges és decisiva. Aquesta novel·la primer va aparèixer com fulletó en la revestisca Joventut i en 1909 es va publicar la tercera edició, definitiva aquesta vegada, amb la qual va obtenir el Premi Fastenrath, en la seua primera convocatòria en els Jocs Florals de Barcelona. 

En 1923 va ser anomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, llegint el seu discurs Sensacions d'Empuries.

Des de l'any 1953 es convoca anualment el premi de contes i narracions que duu el nom de Victor Cata-la i que convoca Editorial Selecta. En els últims anys de la sea vida, Caterina Albert i Paradís es va recloure voluntàriament en el seu dormitori,  fins que va morir el 27 de gener de 1966.