今日は ! (Bona nit!)

És clar, si jo vos dic "Konban wa" vos quedeu igual veritat?

Per aixó hui anem a aprendre un poc de japonés!

Per a començar, tot el món necessita escriure, així que anem a aprendre com es diuen en japonés moltes de les coses que utilitzem a la vida quotidiana, i no només oralment, aprendrem com s'escriuen en Kanji, caracters xinesos emprats a l'escritura de la llengua japonesa. A cada kanji el correspon un concepte, no un significat fonètic, per aixó, s'impartix el hiragana a les escoles.

El hiragana és el sistema d'escritura silàbic més emprat i més simple:

あ a	い i	う u	え e	お o	ゃ ya	ゅ yu	ょ yo
か ka	き ki	く ku	け ke	こ ko	きゃ kya	きゅ kyu	きょ kyo
さ sa	し shi	す su	せ se	そ so	しゃ sha	しゅ shu	しょ sho
た ta	ち chi	つ tsu	て te	と to	ちゃ cha	ちゅ chu	ちょ cho
な na	に ni	ぬ nu	ね ne	の no	にゃ nya	にゅ nyu	にょ nyo
は ha	ひ hi	ふ fu	へ he	ほ ho	ひゃ hya	ひゅ hyu	ひょ hyo
ま ma	み mi	む mu	め me	も mo	みゃ mya	みゅ myu	みょ myo
や ya		ゆ yu		よ yo
ら ra	り ri	る ru	れ re	ろ ro	りゃ rya	りゅ ryu	りょ ryo
わ wa	ゐ wi		ゑ we	を wo
				ん n
が ga	ぎ gi	ぐ gu	げ ge	ご go	ぎゃ gya	ぎゅ gyu	ぎょ gyo
ざ za	じ ji	ず zu	ぜ ze	ぞ zo	じゃ ja	じゅ ju	じょ jo
だ da	ぢ ji	づ zu	で de	ど do
ば ba	び bi	ぶ bu	べ be	ぼ bo	びゃ bya	びゅ byu	びょ byo
ぱ pa	ぴ pi	ぷ pu	ぺ pe	ぽ po	ぴゃ pya	ぴゅ pyu	ぴょ py

Totes les lletres es pronuncien més o menys com al castellào el valencià excepte:

• u: no està arredonida (se pronuncia estirant els llabis com L)
• h: es pronuncia como en l'anglés (és a dir, sona com la 'j' castellana pero més suau)
• r: és sempre suau, com la 'r' de 'cara', pero mai como la 'rr' de 'torre', ni a l'inici de la paraula. A final de paraula sona com L (si és penúltima abans d'una 'u' final, como aquesta és muda, també es pronuncia com L)
• w: es pronuncia com la 'u' de 'chihuahua'
• j: sona com la j anglesa de jacket o la ll dental
• y: sona com una pseudovocal ia, iu, io
• fu: sona entre fu y hu, com la h anglesa
• wo: es pronuncia simplement com 'o' quan és utilitzada com partícula i com uo quan forma part d'una paraula
  
• z: es pronuncia com la "s" sonora, similar al so d'una abella.
• u: al final de paraula no es pronuncia o es pronuncia com o prolongada
• ha: es pronuncia tal i com suena. "Wa" en cas de ser la partícula que indica subjecte ( exwmple : Watashi wa ... desu /Jo sóc ....)
• ei: es pronuncia 'ee' (una e seguida d'altra). Així 'sensei' es pronuncia 'sensee'
• aa: es pronuncia com a prolongada
• ii: es pronuncia com i prolongada
• uu: es pronuncia com u prolongada
• ee: es pronuncia com e prolongada
• ou: es pronuncia com o prolongada
• oo: es pronuncia com o prolongada

Formació de nous sons mitjançant nigori:

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serviz per formar consonants sonores o impuras (cas de la G, Z, D i B) o la mig impura P.

Al primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten ( ゛) (濁点), que es representa amb dues línies diagonals curtes en la part superior dreta del caracter. També s'anomena ten ten.

Per formar el so P, s'empra el handakuten (半濁点) ( ゜), que té forma de cercle i s'escriu també en la banda superior dreta del caracter. Se'l coneix també com maru.

'z' y 'j' són com en anglés. 'ge' y 'gi' es pronuncien 'gue', 'gui'.]

Diftongs

Per altra banda, quan una síl·laba s'unix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo)s'escriurà més petit de lo normal. [La pronunciació d'aquesta y és la d' una i consonàntica. Altre exmple és la 'u' en algunes paraules angleses on sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades :

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' xicotet (っ) davant de la consonant en qüestió. No més es doblen les consonants k, s, t, p.

Exemples: よっか (yokka, dia 4 de mes), ざっし (zasshi, revista), だった (datta, passat del verb ser), にっぽん (nippon, Japó). La pronunciació és: yo-ka, za-shi, da-ta, ni-pon, és a dir, es pronuncia amb un breu espai entre la síl·laba anterior i la posterior .
En quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es dupliquen escribient ん davant. Exemples: おんな (on'na, dona), うんめい (unmei, destí).
Al igual que en castellà, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples: せんぱい (sempai, fòrmula de respecte als que tenen un grau d'estudi major), こんばん (komban, aquesta nit).

Vocals llargues:

Finalment, existixen vocals llargues, que es formen de la següent manera:

• (Sílaba en -a) + a: おかあさん (okaasan = mare)
• (Sílaba en -i) + i: おにいさん (oniisan = germà major)
• (Sílaba en -u) + u: じゅう (jyuu = deu)
• (Sílaba en -e) + e: おねえさん (oneesan = germana major)
• (Sílaba en -e) + i: せんせい (sensei = professor, mestre)La lletra e es canvia per la i(い)
• (Sílaba en -o) + o: おおきい (ookii = gran)
• (Sílaba en -o) + u: ありがとう (arigatou = gràcies)La lletra o es canvia por la u (う)

Espere que enteneu tot! I si no, puc resoldre dubtes :3 moltes gràcies per llegir-me!

またね!