DeviantArt

DeviantArt és la major comunitat artística de tot Internet. El seu nom prové de l'anglès deviant (que significa alternatiu, suburbà) i art. Aquesta pàgina va ser creada el 7 d'agost del 2000 per Scott Jarkoff, Matthew Stephens i Angelo Sotira entre altres. La seu de deviantArt es troba a Hollywood.

L'objectiu principal de deviantArt és que artistes de tot el món exhibeixen els seus treballs i criticquen els de la resta d'usuaris. Les obres s'organitzen en diferents categories: fotografia, art digital, art tradicional, literatura, Flash, icones per l'ordinador i tutorials de fotografia.

"Fella", un robot xicotet en forma de gat és la mascota oficial de deviantArt.

La pàgina ja té més de 14,5 millors d'usuaris i més de 100 milions d'obres penjades. Segons les estadístiques, es pengen 140000 obres al dia aproximadament. El domini deviantArt.com va aconseguir 36 milions de visitants l'any 2008.

És molt senzill crear un compte d'usuari i, a més, gratuït. No obstant això, si volem, podem adquirir un compte premium que ens aporta diversos avantatges com l'eliminació de la publicitat i l'augment del nombre d'obres que es mostren per pàgina.

Jo utilitze aquesta pàgina per penjar fotografies i dibuixos. Vos deixe algunes de les meues fotografies i l'enllaç de la pàgina per si voleu visitar-la.

DeviantArt

Generació Búnquer

La influència d'internet i la televisió en la societat actual és cada vegada més gran, sobre tot en els joves.

Anomenem generació búnquer a un sector adolescent de la població mundial (de entre 12 i 18 any) que dedica més del 42% del seu temps a navegar per internet i a veure la televisió, aïllats de la seua família,
i allunyant-se així dels seus amics. Aquest joves, durant el temps que passen a Internet, mantenen converses amb amics virtuals que mai han vist i fan diferents usos de les xarxes socials sense adonar-se que estan fent d'internet, el centre de les seues vides.

Existeix un terme japonès per referir-se a aquest tipus de persones: hikikomori (ひきこもり), que significa aïllament en valencià. Encara que el terme va ser encunyat pels japonesos, és un fenomen que succeeix a tot el món, especialment en països modernitzats on les relacions humanes són cada vegada més difícils. Els hikikomori són adolescents que viuen en aïllament social, parcial o total degut a diverses circumstàncies com l'assetjament laboral, desil·lusions amoroses, fracàs escolar o laboral, incomprensió per part de la societat, drogoaddicció...

Aquests adolescents, que no volen abandonar la casa dels seus pares, es tanquen en habitació durant, setmanes, mesos i fins i tot anys.

Es coneixen diversos casos a Espanya i Argentina de joves amants de la cultura japonesa, imitadors de hikikomoris.

Podeu visitar un fòrum, en castellà, d'ajuda a hikikomoris i altres persones en risc d'aïllament social, on també són benvinguts investigadors interessats en aquest fenomen i voluntaris que vulguen les seues experiències.

Fòrum - Hikikomoris

Ha mort l'actriu japonesa més vella

Japó ha perdut l'actriu més vella del país. Nagaoka Teruko va morir a la seua casa de Tòquio la matinada del 18 d'octubre amb 102 anys.

Més coneguda pel seu paper en el drama de la cadena NHK, Oshin, també va treballar com actriu i directora de teatre.

Nascuda en Morioka, província d'Iwate va estudiar a París el 1928 després de graduar-se en la universitat femenina d'Eiwa, a Tòquio. Al tornar al Japó dos anys després, va formar, junt amb el seu primer, marit el grup de teatre Teatoru Comedie. No obstant això, amb la mort del seu marit el 1937, Nagaoka Teruko es va veure obligada a tancar la companyia teatral.

El 1939, durant la Segona Guerra Mundial, es va unir al grup de teatre Bungaku, on va produir diverses obres. Simultàniament, va debutar com actriu el 1951. Durant aquesta dècada va fer més de 30 pel·lícules. Va abandonar el grup Bungaku el 1971.

A banda d'aquestes participacions en companyies teatrals, també va produir obres de teatre occidental contemporani així con diverses obres d'autors japonesos com Tadasu Iizawa i Yukio Mishima.

El teatre i el cinema han perdut una gran actriu.

Proposta de títol

El títol que he inventat es La veu dels estudiants.

Twitter

Què és Twitter? 

Twitter és una xarxa social que permet als seus usuaris enviar missatges breus de fins a 140 lletres. Aquest missatges reben el nom de "tweets" i poden ser llegits per la resta d'usuaris de la pàgina. Es poden enviar per Twitter, per SMS des d'un telèfon mòbil des de programes de missatgeria instantània o per qualsevol aplicació com Facebook, Echofon, Blackberry, Xbox o Tuenti.

Els tweets es mostren en la pàgina personal del usuari (o Twitter) i són llegits per altres persones que han activat l'opció de rebre una notificació quan aquest usuari publica alguna cosa. Això rep el nom de follow o seguir, en valencià.

Al igual que Twitter permet enviar missatges mitjançant diferents aplicacions, es poden rebre actualitzacions per SMS, RSS, via web o correu electrònic. No obstant això, les actualitzacions per SMS no més estan disponibles en una sèrie de països.

Com va nàixer?

 Twitter era un projecte d'investigació. El seu nom inicial era twttr, inspirat per Flickr. En el començament era utilitzat únicament pels membres de la companyia creadora i en 2006 va ser llançat al públic.

Quins idiomes hi ha disponibles?

Encara que en un principi la pàgina només estava disponible en anglès, al 2009 Twitter va permetre visualitzar els seus elements en castellà, alemany, francès, italià i japonès.

Usos

Els usuaris fan diferents usos de Twitter, però entre els principals es troben: el seguiment d'esdeveniments en directe,l'intercanvi d'opinions, comentaris sobre pel·lícules o sèries de la televisió, entrevistes, conversacions entre amics i auto-promocions.

Elements de la pàgina

A continuació explicarem els elements més importants de Twitter:

1. Aquest requadre és on s'escriuen els tweets. Quan fem clic sobre aquest requadre, apareix un botó on està escrita la paraula tweet, aquest botó permet publicar el missatge.

 2. En Twitter podem nomenar a altres usuaris escrivint el seu nom amb un "@" davant d'aquest. Automàticament a l'altra persona l'arribarà una notificació indicant-li qui l'ha nomenat. És molt útil ja que permet als usuaris comunicar-se d'una manera més senzilla i directa.

3. Sota el requadre on s'escriuen els tweets apareixeran els missatges publicats a temps real per la resta d'usuaris.

4 i 5. Com ja hem comentat abans, poden seguir el que fan altres usuaris, és a dir, rebre actualitzacions quan aquests publiquen alguna cosa nova. En el nostre Twitter se'ns indica tant el nombre d'usuaris als que nosaltres seguim com les persones que ens segueixen.

6. Si un tweet ens agrada especialment podem marcar-ho com a favorit.

7. La resta d'usuaris poden incloure els nostres Twitters en una llista. Són molt útils perquè ens permeten organitzar tots els usuaris als que seguim. Podem fer una llista amb amics, altra amb persones famoses...

8. Els temes del moment són els temes més populars entre els usuaris de Twitter en aquest precís instant.

9. La pàgina també ens fa suggerències sobre a qui seguir en relació a les persones que ja estem seguint.

Twitter ens permet conèixer a gent de tot el món i fins i tot comunicar-nos amb cantants o actors famosos a nivell mundial. En comparació amb altres xarxes socials, és una pàgina més segura tant per a l'usuari com per a la informació que aquest publica.

Deixe l'enllaç a la web: 

Twitter - Pàgina d'inici

Recomanació

Bona nit! Torne a escriure, aquesta vegada per a recomanar-vos una pel·lícula que pot ser molts admiradors de Tim Burton ja hageu vist. No és un clàssic, però sí una pel·lícula molt coneguda i premiada. Es tracta de Malson abans de Nadal, també coneguda com Pesadilla antes de Navidad o The Nightmare before Christmas.

Cartell oficial de la pel·lícula

Direcció i producció: Aquesta pel·lícula produïda per Tim Burton i dirigida per Henry Selick, que ja van treballar junts en James i el préssec gegant, va ser estrenada l'any 1993.

Tècnica: La tècnica emprada en la pel·lícula és stop motion, que consisteix en aparentar moviment d'objectes estàtics per mitjà d'una successió d'imatges. La seua producció va durar al voltant de tres anys ja que va ser un treball molt costós.

Situació: L'acció té lloc en un món fictici, format per una gran varietat de ciutats que donen nom a les diferents celebracions populars: la ciutat Pasqua, la ciutat de Nadal i, entre moltes més, la ciutat de Halloween, l'escenari principal de la pel·lícula.

Argument: Jack Skellington, també conegut com "el rei del mal" o "el rei carabassa", molt apreciat en la ciutat de Halloween, descobreix un dia, per casualitat, una nova ciutat coneguda com Nadal. Després de la seua estança queda fascinat i decideix celebrar el Nadal a la seua especial manera. Per això, segresta a Santa Claus amb l'ajuda de Lock, Shock i Barrel, al qual substitueix en el seu treball. Tots en la ciutat de Halloween ajuden a Jack a portar a terme la seua macabra versió del Nadal i només Sally, una nina de drap que està enamorada de Jack, pareix adonar-se del gran error d'aquest, ja que intentar substituir a Santa Claus és una complicada missió que els portarà problemes al llarg de la pel·lícula.

Curiositats: La pel·lícula, encara que no està dirigida per Tim Burton, reflecteix perfectament el seu estil personal. Està basada en un poema que el productor va escriure anys abans de la creació del film i fins i tot va dissenyar ell mateix els personatges.

Opinió: És una pel·lícula molt original amb una animació molt treballada i un argument realment interessant i original. Una de les coses que la fa especial és la introducció d'una sèrie de cançons relacionades amb l'argument, com és el cas de la cançó "Què és?", cantada per Jack quan entra en la ciutat del Nadal, o "La cançó de Sally", cantada per la nina mentre la resta dels habitants estan ajudant a Jack a crear el seu propi de Jack, on expressa la seua preocupació per aquest fet.

Encara que és una pel·lícula d'animació, crec que mereix una posició important en el món cinematogràfic, no només per la seua tècnica, sinó per la caracterització dels seus personatges, que evolucionen amb el transcurs de la pel·lícula, l'ambientació de les diferents ciutats, especialment la de Halloween, la banda sonora, el treballat guió i l'original idea de Tim Burton y Henry Selick.

Deixe la cançó principal de la pel·lícula i la de la ciutat del Nadal (en castellà):

http://www.youtube.com/watch?v=pNA5u4Ob9-o

http://www.youtube.com/watch?v=I2oZ1v-vN7Q

Per últim m'agradaria afegir que va obtindre, entre altres, el premi Saturn a la millor pel·lícula de fantasia i millor banda sonora, el premi Annie al millor treball d'animació individual, a més d'obtindre diverses nominacions per altres premis entre les que destaca l'Óscar als millors efectes visuals(1993) i el Globus d'Or a la millor banda sonora(1994).

Imatges de la pel·lícula:

Jack

Lock, Shock i Barrel amb Santa Claus

Jack treballant de Santa Claus

Sally

Nico Nico Douga

Pot ser hagueu escoltat parlar d'aquesta pàgina web si vos agrada la música japonesa o simplement el Japó. Com que no tots la coneixeu, hui parlaré d'ella.

·Què és Nico Nico Douga? 

Niko Niko Dōga (ニコニコ動画) és una pàgina web molt popular al Japó similar a YouTube. Els usuaris d'aquesta pàgina poden pujar i veure vídeos, així com compartir-los amb els seus amics. A diferència d'altres webs, els comentaris deixats per l'usuari apareixen directament sobre el vídeo, de manera intermitent, en el mateix segon en què són publicats. Altra de les seues característiques és l'alta qualitat de la imatge i el so, se'ns permet modificar aquests segons les preferències de cadascú.

Cada usuari pot crear una mylist, on pots emmagatzemar els vídeos que més t'agraden. No obstant això, per als usuaris normals aquesta opció té les seues limitacions ja que no més poden emmagatzemar cent vídeos en cada mylist (la pàgina permet crear fins a 25 mylist). D'altra banda, els usuaris premium, és a dir, aquells que paguen una certa quantitat de diners al mes, poden emmagatzemar fins a 500 vídeos.

També tenim l'oportunitat d'emetre en directe el nostre propi programa, sempre i quan tinguem un micròfon i un compte premium. Si no tenim aquest privilegi, podem optar per gaudir de les emissions en directe de la resta de usuaris. 

El gran avantatge d'aquesta web és la disponibilitat d'una versió traduïda a l'alemany i a l'espanyol, encara que la versió que ofereix la pàgina no té gairebé res a veure amb la versió oficial, ja que no té quasi prestacions. No obstant això, és molt útil a l'hora de registrar-te, ja que facilita i agilitza el procés. 

Coreà

Heu pensat alguna vegada en aprendre coreà? La veritat és que és un idioma prou difícil. En els próxims dies aniré deixant informació sobre el seu sil·labari. Hui m'agradaria mostrar-vos diverses paraules senzilles:

Paraules bàsiques:

Hola : annyong hashimnigga (formal)
Adéu: annyonghi kyeseyo
Per favor: putak hamnida
Gràcies : kamsa hamnida

Dies de la semana:

Dilluns wol-yo-il
Dimarts : hwa-yo-il
Dimecres : su-yo-il
Dijous: mok-yo-il
Diverdes: keum-yo-il
Dissabte: to-yo-il
Diumenge : il-yo-il

Mesos:

Gener: il-wol
Febrer : i-wol
Març : sam-wol
Abril : sa-wol
Maig : o-wol
Juny : yuk-wol
Juliol : chil-wol
Agost : pal-wol
Septembre : gu-wol
Octubre : sip-wol
Novembre : sip-il-wol
Dicembre : sip-i-wol

Direccions:

Esquerra : wen-chok
Dreta : o-reun-chok
Recte : ddok-ba-ro
Dalt: wi-ro
Baix: a-re-ro
Lluny : meon
Prop: ga-ka-un
Curt : chal-beun
Mapa : ji-do
Oficina turística: gwan-gang an-ne-so
Ací: yyog-ee
Allí: chog-ee

Família:

Filla: ttal
Fill: adeul
Mare : omma
Pare : oppa
Amic : chin-gu

Colors:

Roig: ppalgang
Blau: parang
Groc: norang
Blanc: hayang
Negre: geomjeong

Natsuki Takaya

Aquesta mangaka debutà el 1991 amb una història curta de 17 pàgines, Sickly Boy wa Hi ni Yamai, publicada per l'editorial Hakusensha en Hana to Yume.

Amb el temps, el seu estil va anar madurant i millorant amb altres còmics breus: Born Free (1992), Knocking on the Wall (1992), Ding Dong (1993), Voice of Mine (1993) i Double Flower (1993). El 1994 va publicar el seu primer còmic llarg, Geneimusô (Somni fantasma) que tot i que estava previst que només fóra d'un tom, va allargar-se a cinc. Les seues següents obres van ser Midori no Saida, Tsubasa wo Motsu Mono (Homes amb ales), Ankoku Hime (La Princesa de la foscor) i  Boku Gautau to, Kimi wa Warau Kara (Quan jo canto, et riu), un conjunt d'històries curtes.
 
El 1997 apareix en Hana to Yume la seva creació de més èxit, Fruits Basket, de la qual vam parlar en aquest blog. Convertida en la sèrie estrella de Hana to Yume i considerada com una innovadora aportació dins del shoujo, Fruits Basket va ser premiat amb el 25è Kodansha Manga Award al millor Shôjo manga. 

En el 2000 es va portar a l'anime amb 26 episodis , produïts per Studio DEEN.
Aquesta dibuixant de manga es caracteritza per les seues anomenades "xarrades lliures" en què l'autora comparteix les seues opinions, auto crítiques, sentiments, etc.

Ara en Espanya s'està publicant la seua sèrie Hoshi wa Utau.

Freud i els somnis

Sigmund Freud va ser una de les persones més influents dins del desenvolupament del pensament durant el segle XX. Les seues teories van revolucionar la forma d'estudiar la història. 

Segons Freud, al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions: el descobriment de Galileu de què no som el centre de l'Univers, el descobriment de Darwin de què no som la corona de la creació, i el seu propi descobriment de què no podem controlar la nostra pròpia ment.
 
Un dels descobriments més importants de Freud és que les emocions amagades a la superfície subconscient pugen a la superfície conscient durant els somnis. Recordar fragments dels somnis poden ajudar-nos a destapar emocions i records enterrats.
 
Al llarg de la seua obra més coneguda, La Interpretació dels Somnis, Freud utilitza els seus propis somnis com exemples per demostrar la seua teoria sobre la psicologia dels somnis.
 
Així doncs, Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somiador, fins i els malsons. Hi ha somnis negatius, on el que apareix és l'incompliment d'un desig. Per això es donen diverses explicacions, entre les quals hi ha la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant això segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits. Així que el que pot parèixer ser un conjunt d'imatges somiats sense sentit pot, a través de l'anàlisi i del mètode "desxifrador", ser un conjunt d'idees coherents.

La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "hieroglífico" dels somnis i el mètode que ell anomena "psicoanàlsi".
 
Freud considera que tot somni és interpretable, és a dir, pot trobar el seu sentit. La tasca d'interpretar no recau sobre tot el somni en conjunt sinó sobre les seues parts, basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa una cosa determinda. Primer es descompon el relat en parts, i acabat al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desitjos.

Torna la cantant YUI!

Després de dos anys i tres mesos, YUI tornarà al món musical amb el seu 5è àlbum "Holidays in the Sun", el 14 de juliol. Amb el seu single més recent "to Mother" llançat el 2 de juny, va assolir la primera posició de la llista Oricon diversos dies.

Respecte al llançament de  "Holidays in the Sun" YUI va comentar: "Ha passat molt de temps des de l'últim disc, i estic una mica nerviosa (rialles). M'agradaria agrair el suport que m'han donat tots els fans, els meus amics i la meua familia. Moltes gràcies! 

Aquest àlbum és especial, ja que les cançons porten en la lletra moltíssims records de la meua vida. Estic orgullosa del meu treball, per això m'agradaria que tots escoltareu el disc i m'ajudareu a continuar triomfant".

Hangeng i la demanda de la SM Entertainment

La SM Entertainment ha recordat públicament a Hangeng, el membre xinès de Super Junior, que encara està sota contracte amb l'agència i que totes les seues activitats han de tenir la seva aprovació.

Recordem que Hangeng va presentar una demanda en contra de l'agència el desembre passat, per posar fi al seu contracte d'exclusivitat, perjudicial per a la seua llibertat i privacitat.
 
Hangeng, després de presentar la demanda, va sortir de Corea del Sud per anar a viure al seu país natal, Xina. Fins ara,  ha estat treballant en la seua carrera en solitari.

Aquestes declaracions de la SM Entertainment es fan com a resposta a les diverses activitats que Hangeng ha estat fent en els últims mesos incloent aparicions en televisió.

Recentment, Hangeng i el cantant xinès Zhou BiChang van gravar la cançó oficial dels Jocs Asiàtics que se celebraran a Guangzhoual novembre. La cançó ha obtingut grans èxits en les llistes de vendes xineses. A més, Hangeng està a de per llançar el seu propi àlbum.
 
En un article en una web xinesa, Hangeng va parlar de la demanda:

"A Corea, el fet de què els artistes posen fi als seus contractes és molt comú. Si aquest artista és un artista en solitari, és més senzilla la dimissió, però és més complexa si aquest artista es troba en un grup, ja que ell o ella no només haurà de fer front a l'empresa, sinó també als aficionats i els membres que integren el grup".
 
A més de cantar, Hangen va dir que està interessat en fer pel lícules i el seu somni és actuar amb el seu ídol Jackie Chan.

Espere que tinga una bona carrera en solitari!

Hiroko a l'hospital

La vocalista del grup japonès Mihimaru GT, Hiroko, es troba actualment a l'hospital després de diagnosticar-li un pneumotòrax, és a dir, una acumulació d'aire entre els pulmons i la paret toràcica.
El dimecres, Mihimaru GT va realitzar un concert a Gunma com a part de la seva gira actual. Encara que ja es sentia malament en aquell moment, Hiroko va continuar amb l'actuació. El dia següent va participar en la gravació d'un programa de televisió, però durant aquesta, el seu dolor va augmentar i  va decidir anar a fer-se una revisió mèdica.
Mihimaru GT encara té huit concerts més programats per a la seva gira, que finalitza el 10 de juliol, encara que dos d'ells ja es van ajornar: el 13 de juny a Miyazaki i a Fukuoka el 15 de juny. S'espera que d'ací uns dies la cantant millore i puga tornar als escenaris amb el seu company.

La sinestèsia literària

La sinestèsia és també una figura retòrica que, a més de la barreja de sensacions auditives, visuals, gustatives, olfactives i tàctils, associacia elements procedents dels sentits físics amb sentiments.

Hi ha precedents de l'ús d'aquesta figura en la literatura clàssica, com ara Virgili. A Espanya va ser utilitzada pels escriptors barrocs. Però van ser els poetes francesos que la van posar de moda a la lírica, especialment durant el corrent anomenat simbolisme, que a Espanya va aparèixer dins de l'anomenat modernisme literari. Així, per exemple, el poeta simbolista francès Arthur Rimbaud va crear un sonet dedicat a les vocals, adjudicant a cadascuna d'elles un color distintiu, i els poetes modernistes com Rubén Darío podien parlar dolços blaus (gust més vista) .

En aquest cas, es tracta d'una sinestèsia de primer grau, ja que són impressions de dos sentits corporals diferents; però si s'associa la impressió d'un sentit del cos a una emoció, un objecte o una idea, es tracta ja d'una sinestèsia degradada o indirecta, o més aviat de l'anomenada sinestèsia de segon grau, per exemple, agra malenconia.

Però és Juan Ramón Jiménez qui la fa servir amb més assiduïtat i perfecció, al qual seguiran després els poetes del 27.

Personatges com Charles Baudelaire, Nikolai Rimski-Korsakov, Vladimir Nabokov, Marcel Proust, Alexander Scriabin i Olivier Messiaen, Axel Lovengreen, Justin Chancellor entre d'altres, tenien aquesta facultat.

Sinestèsia musical

Dins de la sinestèsia, hi ha diverses manifestacions com ja hem esmentat. Resulta especialment particular el cas del compositor rus Alexander Sriabin, qui es va vore molt influït per la seua habilitat sinestèsica en la seua obra musical. La seua virtut principal va ser associar tonalitats amb colors determinats. El seu sistema de colors, a diferència de la majoria de les experiències sinestèsiques s’ordena segons el cercle de cinquenes, basat en el sistema de Isaac Newton.


Scriabin no reconeixia diferències entre una tonalitat major i altra menor amb el mateix nom.


D’altra banda, Mozart va registrar el to “Fa” (F) en el color groc.


En l’autobiografia, Recoleccions, Sergei Rachmaninoff va incloure una conversa que va tindre amb Scriabin i Rimsky-Korsakov. Rachmaninogg es va sorprendre quan va vore que l’associació de notes i colors era la mateixa en els dos. No obstant això, després de nombrosos estudis va aconseguir adonar-se de que Scriabin asociaba un Mi bemol amb el púrpura i Korsakov amb el blau.